DISCURS DE JOSEP ESTEVE RICO EN L'ACTE DE LES XXI PALMES DORADES. Senyores i senyors: Fa un any, la vint edicio de les Palmes Doraes resultà l'edicio de les edicions, es repasaren totes, es recordaren totes, i a tots els premiats. Pero lo mes important es que es va fer balanç de la situacio i, el resultat, a la vista de tots era molt desmoralisador. Tots eixos anys de lluita, d'esforç, de gastar energies, ilusions, amistats i diners, s'havien quedat pijor que al començar. Tot havia resultat un eixercici de pur i va voluntarisme. Totes les intervencions parlaven del passat en nostalgia, que es com el cor dicta lo vixcut a la rao. Era com dien: "hem fet lo que sabiem i lo que podiem". I, a mes, una promesa ferma d'un continuar fins a "l'ultim dia", sense saber molt be com. Va ser en l'intervincio de José Manuel Ricart Lumbreras, en la que es va fer una cridà a reaccionar, a trobar un enfoc que garantise guanys, que garantise que els valencians comencem a recuperar nostra Societat, en tots els seus ambits. Per ultim, en l'intervincio de Josep Ballester Soler es convidà a participar en un foro de reflexio i autocritica que volia concebre un nou model de Valencianisme Cultural. Ha pasat un any. Uns continuen estancats en el desencant i en el derrotisme, atres s'han venut a l'antivalencianisme per tal d'acavar en lo que queda de Valencianisme Cultural i Valencianisme Politic, per a castrar definitivament, les aspiracions del Valencianisme Economic. Pressumia un orador l'any passat de no haver-se menejat gens ni miqueta. No ha segut aixina en un grup de valencianistes, que mos hem menejat tant en l'esfera del Lo Cultural com en l'esfera de Lo Politic, per tal de ficar orde i fer operatiu les dos dimensions. Pero lo mes interessant ha segut que entre tots els que hem pres l'iniciativa, hem trobat un enfoc que mos ilussiona. I mos ilussiona perque mos dona garanties de viabilitat i consolidacio de nostre Proyecte. I eixa conviccio mos ve donada, perque aixina ha convençut a persones de diferents nivells, professions, ambients, ideologies, criteris, i no sols valencianistes, sino tambe a individus de fora del Regne que en tenen experiencia en estos temes. Ad eixe enfoc, mosatros li diguem CRITERI, i mos ha supost, i mos continua suposant, un gran esforç de racionalisacio. Ya se que este metodo no es senzill, pero tampoc ho es la realitat del Valencianisme. Per lo pronte va funcionant, que ya es dir molt. Es una estructura d'organisacio oberta i flexible, per tal d'adaptar-se a les circumstancies, no es una estructura aprioristica i quimerica. Ara be, no deixa lloc a protagonismes i atres vicis, aci tots "fem pinya", fem Equip. El valor de cada u està en funcio a lo que sincerament pot aportar i aporta, perque fa mes el que vol que el que pot. Està en funcio de la seua capacitat no tan sols d'integrar-se en l'Equip, sino de crear Equip, i tambe està en funcio de ser conseqüent en les decissions que éste prenga. Asto nomes es pot compendre des de la Germanor. Si volem influir en una Societat sols podem ser efectius si actuem com a organisacio. Pero cada u des de lo que realment sapia fer, ni mes ni menys. Pero este proces no sols n'hi ha que afrontar-lo, nomes des del Valencianisme en el seu conjunt, si no des de cada associacio u ent valencianiste. Aixina puix, aci en Elig, el Grup Cultural Ilicità es troba en l'actualitat finalisant un proces de renovacio de carrecs i de modernisacio i actualisacio de la seua estructura. Este proces començà fa temps, i ha anat madurant-se fins a tindre una idea viable. No ha segut facil per a ningu. No teniem un model per a seguir, per a inspirar-mos. Hem tingut que fer-ne una evaluacio de nostra situacio, pero primer hem tingut d'entre les persones que formem la Junta Directiva vore clar nostra realitat i, des de l'humilitat afrontar-la. Hem deixat a banda personalismes, i al final ha privat la rao de l'Entitat, perque ésta està per a servir al Valencianisme, i aço es lo que verdaderament es important. Vullc donar les gracies a tots i cada u dels membres de la Junta Directiva, millor dit de l'Equip que hem format, formem i formarem la Direccio del Grup Cultural Ilicità, i especialment a José Marín Morell perque gracies a les seues altes mires hui puc fer-vos en esperança est anunci. Gracies als esforços de tots els seus membres el Grup Cultural Ilicità no sols te garatida la seua continuitat, sino la seua superacio, des d'un nou proyecte de refundacio én la colaboracio dels membres actuals. Este proyecte s'ha fet des de dos vissions, una formal i atra de contingut. Des de la formal s'ha decidit modernisar l'image corporativa, es a dir el nom, el logo, per tal de fer-la mes identificable per ilicità del carrer. Corolari d'asto es l'organisacio de les Palmes Doraes, com a escaparate de nostra Entitat a la Societat ilicitana, en particular, i valenciana, en general, per lo que pretenem anant superant en modernisacio, mensage i presentacio cada edicio de nostres premis. Es lo mateix que s'ha fet en el contingut de les accions de l'Entitat, es a dir obrir-se a la gent, per a que esta entre en el Grup Cultural, i aixina conseguir tindre major repercussio en la vida cultural d'Elig. Evidentment, tot asto comporta un canvi de carrecs directius, pero lo important es que tots formem un mateix equip, i gracies ad eixa "pinya" el Grup Cultural Ilicità pot tindre garanties de proyeccio en un futur inmediat. Ne tenim moltes idees per a realisar, una d'élles consistix en tornar a fer els "Sopars de Tertulia" que una volta al mes ferem convidant a periodistes i observadors d'Elig. Seria injust no dir que tot este canvi ha segut possible gracies a que el Grup Cultural Ilicità constituix junt ad atres Entitats del Sur del Regne, una estructura organisativa regional com es el Rogle Cultural "Lluïs Fullana", dins la qual i de forma solidaria, totes les Entitats que formem part fan "pinya" apoyant-se incondicionalment. Pero almeteix temps, el Rogle Cultural "Lluïs Fullana" i totes les Entitats que la constituixen formem part de l'estructura organisativa nacional com es la Plataforma "Normes d'El Puig" que tambe es troba en un moment decissiu de reorganisacio. Hem canviat el Sigle, inclus el Mileni, potser resulte simbolic, pero hem deixat arere una epoca del Valencianisme, una epoca que ha tingut els seus personages, les seues circumstancies i els seus resultats. Una epoca de la que tenim que saber sabiament traure-li totes les lliçons possibles, i guardar-les per al futur. Crec que resultaria tan injust, com a mesqui, despreciar a tota una generacio pels seus resultats, en el seu conjunt, crec que es deu observar a cada individu d'esta generacio, i vore lo que ha fet. Es per aço que davant de totes les actituts observades mos quedem en aquelles que son honrades, honestes i conseqüents. Reconeixem a l'honestitat com la virtut de major valor en nostra coyuntura. D'ahí que hagam fet presidenta del Rogle Cultural "Lluïs Fullana" a n'Antonia Vila Ferri, d'ahí que hagam elegit com a premiats de la XXI edicio de les Palmes Doraes a Chimo Lanuza i Ortuño, i als Estudiants Valencianistes de la Politecnica. Pasat i futur deuen enllaçar-se des del valor de l'honestitat, perque eixa es l'unica garantia de sostenibilitat de nostre Proyecte, perque eixa es l'unica manera de construir. En 1.994 apareixia la seua tercera obra poetica, es titulava Enkara, dins havien dos poemes, un primer que es titula Un proyecte de futur, que comença aixina: "Hi ha, senyors, un nou proyecte de futur. Sera,¡com no!, un nou proyecte de fracas. I per a que conste a tots, Ho dic aci i ho afirme, d'una vegada". Descubrim a un home realiste en els peus en terra, que coneix i sap valorar l'obra de les persones, no es qüestio d'una possicio comoda de sistematic excepticisme, sino la desaprobacio -per damunt dels seus intims dessijos- d'una iniciativa, com es eixos moments estava donant-se. I el temps li dona la rao. Pero el poema cap al final diu aixina: "Si podeu algun dia, fills, perdoneu el no res, i penseu que per lo manco hi ha, entre tant de poc, voluntat." En eixes quatre linies es resumix el Valencianisme l'ultim quart del sigle XX han deixat. Lo que demostra la capacitat d'observacio i sintesis de l'autor. El segon poema, apareix publicat a continuacio, i es titula Els camins no acaben, i diu: "Els camins no s'acaben en el seu fer cami d'ahir, de hui...de dema, ¿cap a qui?, ¿fins a quan? I ningu. Ningu ho sap D'esta meua vesprada Que em dol tant, ¡ai!, Que tant de mal em fa, Que tant em dol, Que entenc que em pot, I no res espere ya. ¡Pot ser dibuixar un somriure en la meua cara desfigurada! ¡Pot ser oblidar la llum dels dies que em van enlluernar! Pero no...¿per a que? ¿qui ho sap? O, mes be, ¿qui vol saber d'esta vesprada que em dol tant?, ¡ai!, que tant de mal en fa, que tant em dol, que entenc que em pot, i no res espere ya." La desesperança pareix que està apunt de derrotar al cor de l'Autor, pero éll es conscient que per damunt de les seues capacitats existixen atres possibilitats que poden trobar el cami o els camins... Com he dit estos versos es publicaren en 1.994, pero hui el seu Autor, no nomes s'ha ofegat en la frustracio de la desilussio, sino que ha tirat avant, apoyant les activitats d'eixe Equip encabotat ya no en trobar el cami, sino de continuar-lo. Si en estos moments critics, el Valencianisme en te un referent, eixe es el de Chimo Lanuza i Ortuño. Podem comprobar en la Historia de la Lliteratura valenciana, en concret referint-mos al sigle dihuit, com a pesar de la repressio oficial cap a l'Idioma valencià, i la campanya etnocida de castellanisacio, continua existint una intelectualitat que escriu en Llengua valenciana, i que està en estreta conexio en els moviments culturals, filosofics, artistics i lliteraris de la resta d'Europa. Esta situacio es podia donar, gracies a que la Universitat de Valencia encara era valenciana, es a dir, els claustres eren valencians, i responien a la seua Societat, de forma natural. D'ahí que pugam parlar de l'Ilustracio valenciana, i del Pre-Romanticisme valencià. Ya en el sigle deneu, i degut a les diferentes guerres, no sols entraven per la Universitat les noves idees lliberals, sino tambe pel Grau del Cap i Casal. Esta font d'idees, que donava vigor, vigencia i idees a la burguesia que en eixos moments volia fer-se respetar per Madrit, es va tancar per actuacio del sistema canoviste, que es va donar conte d'eixe potencial. La historia de la Universitat valenciana en el sigle XX ha segut la cronica del segrest d'una Institucio a la seua Societat natural a la que perteneix, i no des de fa cinccents anys, sino mes de huitcents, puix com a nucli academic ya existia en el Regne Moro de Valencia. No obliden que va ser l'Iglesia catolica la que copia als musulmans la figura de la universitat, i la creà en els territoris cristians, quan ya portava sigles en els territoris musulmans. Pero no tant sols està segrestada la Universitat a la seua Societat, sino que l'han convertit en una instancia que mante desestabilisada a la Societat. Me'n recorda a aquelles ciutadelles fortificades que els dominadors ficaven dins de les ciutats conquistades per a controlar-les, i dins ficaven mercenaris. Puix, be en eixa situacio que mos encontrem, el Valencianisme ha actuat, coherentment, en este camp que no es cosa ni facil, ni grata. I no sols no han practicat el voluntarisme, sino que han conseguit guanys. Han conseguit la oficialisacio de cursos de Llengua valenciana, de Cultura valenciana, i moltes mes arees del saber huma, en Llengua valenciana, i per una Universitat valenciana. I aço, durant tots estos vinticinc anys, deixa en evidencia per a la Historia, que el Poble, a pesar de tot, tampoc es doblegava en la Universitat. Nomes es dobleguen els cobarts. Son varies els sindicats universitaris que treballen per a valencianisar el mon universitari valencià, de forma precaria, pero en la força de la joventut i en la motivacio generosa del patriotisme. Hui nomes podem reconeixer a una, pero cal fer-ne justicia a totes. Estem parlant de ESTUDIANTS VALENCIANISTES DE LA POLITECNICA: Per a finalisar, vullc fer una cridà per a que totes aquelles persones que senten l'inquietut pel seu entorn inmediat, per la seua Societat, per la seua Terra, en definitiva que siga conscient de com li transcendix lo que afecta al seu colectiu humà, a que s'integren en el Proyecte valencianiste que el sol de nou sigle saluda, ya siga en l'esfera de Lo Cultural per mig de la Plataforma "Normes d'El Puig", be en l'esfera de Lo Politic per mig de l'unic referent de Valencianisme Politic. Necessitem a tots, i a cada u, des de lo que vullguen i puguen aportar. Entre tots ho farem tot. No vullguera acabar este discurs sense contestar a una persona que afirmà en superbia que " el Valencianisme no era patrimoni de ningu". Yo li negue la major. El Valencianisme no es un objecte, aixina que no pot ser patrimoni. Ahí el subconscient la va traicionar, puix ella es va vendre's. El Valencianisme es un sentiment, que està en els cors dels valencianistes, i els valencianistes son aquells que son conseqüents en eixe sentiment. Gracies. 1 5